Reflexions finals

Les darreres classes han estat per poder reflexionar tant de manera individual com a nivell de grup envers diferents aspectes de l'assignatura. Per una banda, totes i tots hem estat d'acord a l'hora d'esmentar les evidències positives que ens ha ofert les hores destinades a la realització d'aquesta. A la vegada, que hem compartit totes les emocions i sentiments viscuts en aquest temps. Per altra banda, tothom ha detectat i ha posat de manifest altres aspectes un tant més negatius amb la intenció de no repetir-los quan siguem docents.

Cal esmentar, que ha estat un espai per gaudir dels companys, per aprendre uns dels altres i el que és millor, un espai per compartir i per cohesionar el grup. Un dels comentaris que m'ha provocat pensar envers el nostre procés va ser el de na Cira, quan va esmentar que després de quatre anys no ens coneixem degut que les propostes de feina sempre han estat destinades a treballar en petit grup. I, aquesta assignatura ha estat de les poques que ens ha permès gaudir i aprendre en gran grup.

El que vull dir després de plasmar aquests pensaments és la importància que té el rol del docent per promoure i/o afavorir aquest clima. Aquest espai de seguretat, confiança i benestar que es fa referència en un munt d'ocasions però que en poques la podem viure els estudiants.

He de donar les gràcies per brindar-nos la seva companyia i guia a na Carmen Escribano ja que és la responsable de provocar això! Perquè ens hem sentit escoltats, perquè hem après, perquè ens hem qüestionat les coses, perquè hem pogut ser crítics, perquè hem cercat, perquè hem compartit... 

I jo pregunto: no estimeu que són els aspectes essencials i requerits per ésser uns professionals òptims? No penseu que són els requisits per dur a terme un procés d'ensenyament-aprenentatge harmònic i respectuós? 

Aquestes i altres qüestions són les que em fan pensar en la impotància d'avaluar la nostra feina com a mestres. Perquè ens preocupa molt avaluar als alumnes i molt poc avaluar als docents.

A continuació us adjunt un enllaç que crec que cal visionar i reflexionar. Parla del sistema educatiu de les escoles de Finlàndia i no té desperdici, mereix la pena!!
El fenómeno finlandés

Cançons de falda i dinàmiques de grup

A continuació teniu un muntatge per a que pugau visionar com ha estat la sessió d'aquesta tarda. En primer lloc, na Nati i na Ana ens han ensenyat un munt de cançons per a infants en escoles brassol. I, després hem realitzat diverses dinàmiques de presentació, cohesió de grup i autoestima amb la guia de na Nives, na Cira i na Anna. Hem aprés a la vegada que ens ho hem passat molt bé.

Desitjo que us agradi!!!

Cançons de falda i dinàmiques de grup - presentacion imagenes

Cantamos con Sílvia

Hoy ha sido una sesión muy agradable. Hemos cantado con Sílvia, la responsable en organizar la actividad. Para empezar, lo hemos hecho con una dinámica muy divertida, nos hemos reído mucho. Después, hemos aprendido a respirar con el diafragma puesto que es necesario para no hacernos daño en la garganta. Ha sido toda una experiencia puesto que es muy difícil de hacerlo sin marearte. Acto seguido, hemos masajeado los músculos de la cara, y hemos hecho ejercicios para calentar la voz. Para acabar, hemos cantado a dos voces, un grupo eran las sopranos y otras hemos sido un tono más grave. Nos hemos divertido mucho y ha sido un placer que nuestra compañera nos enseñara algunos aspectos de la música. Además, hemos comido para merendar un pastel de manzana que nos ha traído la compañera.

El ballet de Pulcinella

Ígor Fiódorovich Stravinski va ser compositor i director d’orquestra rus, i un dels músics més importants del segle XX. Pulcinella va ser estrenada al 1920 en un període el qual es denomina, període neoclàssic. Aquest estil, va ser l’oposició al romanticisme i a l’expressionisme germànic. En aquest ballet, Stravinski va retornar a la música clàssica de Mozart, Bach i a altres autors contemporanis. A més, la gran majoria de les obres del compositor i director, són compostes amb instruments de vent, piano, cors... 
El ballet es desenvolupa en un acte i els personatges són els següents:Pulcinella, la seva al·lota Pimpinella. El seu amic Furbo, Prudenza i Rosetta juntament amb Florindo i Cloviello. 

La història comença amb Florindo i Cloviello cantant serenates a Prudenza i Rosetta perquè les volen conquistar. Las dones no es deixen impressionar pels homes, i interpreten diverses escenes on tots quatre mostren els seus sentiments. Amb l’aparició de Pulcinella l’atenció de les dones canvia. Es queden bocabadades amb la personalitat d’aquest. Pulcinella és un personatge còmic de caràcter burlesc, que d’acord amb la tradició còmic burlesca va vestit de blanc i amb un barret amb forma punteguda. Té el nas en forma aguilenca i la barbeta exagerada i la seva veu nasal i l’elevat volum el fan un personatge protagonista. En una de les escenes, Rosetta balla pel protagonista i es besen, però Pimpinella al veure’ls els interromp perquè ho pot suportar. En Florindo i en Cloviello gelosos d’en Pulcinella, li peguen una pallissa. Aquest, fa veure que el maten per aconseguir que Pimpinella el perdoni. En Furbo el fa “resucitar” al seu amic i Pimpinella perdona a Pulcinella. Na Prudenza i na Rosetta accepten les declaracions amoroses Florindo i Cloviello, i és així com el ballet acaba amb dos matrimonis.

A continuació està l'enllaç per si voleu visionar el ballet. Desitjo que us agradi!

Pulcinella 1/5

Ballem!

Aquesta sessió ha estat de la mà de na Noelia la qual ha ensenyat a ballar Ball Pagès i sevillanes. Ha estat una tarde molt divertida. A continuació us motro com ha estat!!

El Barbero de Sevilla

El Barebero de Sevilla va ser estrenada al 1775, i interpretada per diferents personatges històrics de la ciutat de Sevilla. Es considerat un text dramàtic però el fet de estar acompanyada per una partitura amb molta força, i una òpera bufa (tema còmic), comporta que el gènere no sigui tan dramàtic. A més, utilitza els temes i la tècnica de Moliere i té influència espanyola especialment cervantina. 

El comte Almaviva està enamorat de Rosina, però el tutor d’aqueta la té custodiada i encerrada sota clau per a que no tingui accés a cap pretendent, perquè vol casar-se amb ella. Rosina, correspon a l’amor del comte i segueix tots els jocs que ell proposa. A la vegada són aconsellats per en Fígaro, és el barber i fa de mediador per a que tots dos enamorats es puguin ajuntar. 

L’única comunicació entre els enamorats són les cançons des de la finestra on és na Rosina, i al càrrer és el comte per respondre-la . Són moltes les ocasions les quals en Almaviva vol entrar dins la fortalesa, com cavaller, militar i, finalment, com reemplaçament del mestre Basile. Aquest últim, dóna classes de música a Rosina i, accepta el xantatge per estar en silenci i no aparèixer. 

El suposat mestre fa creure a Bartolo, el tutor, que està de la seva part i el vol assabentar i/o alertar de la relació que existeix entre Almaviva i Rosina. A més s’ofereix per ser el responsable per de calumniar al comte, i de convèncer a Rosina que Almaviva és un faldiller. 

El tutor s’adona d’aquest engany i agilitza els tràmits matrimonials i, quan surt a cercar al notari, el comte suplanta al tutor. Quan aquest arriba, és tard perquè Rosina i Almaviva ja són marit i dona. Bartolo ha d’acceptar i firmar els papers pertinents a la cerimònia i la tutorització. 

A continuació està inserit l'obra per a que la pugau visonar. Desitjo que us agradi!

El Babero de Sevilla

Pastel frío

En esta sesión con la guía y ayuda de nuestra compañera Iratxe, hemos elaborado un pastel. Con sólo unas galletas, mantequilla, leche y colacao, hemos hecho un rico postre fácil y rápido. Los pasos a seguir han sido, en primer lugar, meter en una bolsa de plástico las galletas (tipo maría dorada), y con una maza le hemos dado golpes hasta que éstas han quedado bien machacadas. Una vez así, las hemos volcado en un recipiente para añadirle la mantequilla hasta conseguir mezclar los dos ingredientes. A continuación, le hemos añadido la leche para conseguir una pasta un poco más ligera, y por último el colacao. Éste último, se le ha echado según el deseo de cada grupo de que pastel sea más o menos dulce. Para cabar, hemos puesto en una bandeja todos los ingredientes, le hemos dado la forma deseada, y lo hemos repartido para llevarlo a casa y meterlo en el frigorífico (hasta que coja una consistencia más rígida).

Como habéis podido leer, es una receta muy fácil para hacer con los más pequeños, y así poder invitarlos a que tomen contacto con el mundo culinario. A continuación, os muestro cómo ha sido el proceso en el cual han participado todas las compañeras y compañeros y, a su vez, mi hijo Pablo.