Abans de començar a posar de manifest la meva opinió personal de l’obra, cal dir que les meves paraules podran ser incorrectes i/o incertes ja que no tinc domini, ni coneixement específic envers la temàtica a treballar. No he aprofundit mai en el món musical ni en els aspectes requerits i necessaris per la composició d’una òpera. Aleshores, els meus arguments parteixen des del desconeixement i la ignorància cap al format esmentat.
Crec que estem d’acord al dir que aquest gènere és impressionant, impactant degut les veus privilegiades que componen l’obra i, a la vegada, per la quantitat i diversitat d’instruments musicals que acompanyen i ofereixen el suport requerit al relat i als protagonistes. A més, a més per la complexitat que comporta realitzar i cantar un cançó de quasi tres hores de durada. Si més no, crec que el fet de ser protagonitzada per Plácido Domingo, fa que la pel·lícula i l’obra agafi crítiques positives i de prestigi, així com un índex de share considerable.
Pel que fa al contingut, tenint present el moment en el qual va ser realitza, cap el 1900, va suposar una autèntica revolució, tant per la seva qualitat com per el drama que es representava. En aquest moment el podem trobar desfasat, tant pel que fa a les creences religioses com pel que a la història d’amor ja que és un relat tradicional i religiosa acord amb una època molt diferent a l’actual. Tot i això, cal dir que m’ha paregut una història comediògrafa, degut que al final de l’obra acaben tots els protagonistes morts, a més a més del patiment causant per les persones que tenen el poder, éssent les responsables de decidir la vida de la gent.
Així doncs i per concloure, crec que és una obra dramàtica i complexa, més del que poden imaginar i saber les persones que no tenim ni experiència ni coneixement, pel fet de realitzar una pel·lícula cantada de la ja esmentada duració, i d’un treball i esforç considerable per part de tots els components d’aquesta. Crec que és un tipus de treball que arriba la gent degut que la música protagonitza l’expressió de les emocions, els sentiments i pensaments i, per això, la fa propera, intensa i entenedora encara que no sigui cantada en el teu idioma. Vull expressar això, perquè durant el visionat de Tosca, en determinades situacions, vaig tancar els ulls i només escoltant la cançó podia sentir la passió, l’amor, el patiment i/o el dolor sentit pels protagonistes. Aleshores, després del petit apropament cap l’esmentat gènere, tinc ganes de visionar d’altres per poder comparar, conèixer i aprendre més envers aquests tipus de treball.
A continuació està inserit el video per si voleu visionar l'obra. Desitjo que us agradi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada